LA CASTANYADA

 

La castanyada és una festivitat que es celebra el dia 31 d'octubre, a la vigília de tot sants o dia
dels difunts, tot i així antigament es celebrava el dia de tot sants (1 de novembre).

La celebració de la castanyada es remunta a segles d'antiguitat, els historiadors situen els seus orígens al segle VIII.

La castanyada estava molt vinculada a creences paganes lligades a la natura, ja que és durant
aquest dia quan es considera que el fred arriba definitivament, que la natura s'adorm i que resta
dormida fins el seu ressorgiment, a la primavera.

Segons es diu, durant aquest dia les ànimes dels avantpassats tornen a les cases i llars on
havien viscut per protegir-les.
Així antigament la gent posava un plat de més a la taula, deixaven les finestres obertes per
Afavorir l'arribada dels avantpassats i encenien fogueres i espelmes en record dels difunts.
Com que era època de recol·lecció, aquelles fogueres eren utilitzades en molts casos per
coure castanyes per alimentar a tota la família.

                                          

 

 També es coneix que durant la festivitat als pobles es feien repicar les campanes en honor dels morts. Per combatre el fred, els encarregats de
dur a terme aquella tasca feien una foguera on hi coïen castanyes calentes

 

 

 

LA CASTANYERA

Un cop realitzada la collita de castanyes, els propietaris de les finques deixaven recollir les que havien quedat a la gent del poble.

Les principals encarregades de fer-ho eren les dones, que rebien el nom d'espigoladores. La majoria de les castanyes que collien les utilitzaven per alimentar a les seves famílies, però les sobrants les venien al mercat del poble. 

Per tan, a la majoria de les places dels mercats dels pobles hi havien espigoladores venen castanyes. 

 

  Amb el temps i per simplicitat lingüística, a les espigoladores que venien castanyes se les va anomenar castanyeres.

 

 

 

 

 

HISTÒRIA

Al segle V aC el castanyer va ser conreat pels grecs a la ciutat Castanea, a la regió Tesalia, d'on pren el nom. Però els verdaders impulsors del conreu de castanyedes van ser els romans a partir del segle I.

Degut a les qualitats del seu fruit i la seva fusta, els romans el van implantar a totes les terres que conquerien. Així, trobem castanyedes a tot el nord del mediterrani, especialment a Itàlia, França i Espanya, on hi ha climes humits i de sòl granític.

           

Durant centenars d'anys les castanyedes del Montseny es van explotar principalment pel seu fruit, la castanya, un dels aliments bàsics de la zona gràcies a la seva aportació nutritiva i energètica.
Però a mitjants del segle XVI, amb l'arribada de productes forànis com la patata, la castanya va anar perdent pes. Tot i això, el seu consum va ser primordial durant la guerra i la postguerra.

Durant la dècada dels 50 i coincidint amb l'èxode rural, es va produir un abandonament massiu de les castanyedes. L'arribada de la indústria a les ciutats que anava acompanyada d'una oferta laboral i d'habitatges amb noves comoditats com aigua i electricitat corrent, va comportar que molts massovers deixessin enrere la feina del bosc i els massos.

 

Al despoblament rural també se l'hi va afegir 4 factors que van fer caure el mercat de la castanya i per tant, els treballs de recol·lecció i manteniment van deixar de ser rendibles:

1 - Degut a la industrialització va començar a arribar castanya forànea com la gallega, que va fer disminuir el preu de la castanya del país.
2 – L'entrada durant la segona mitad de la dècada dels 40 d'un fong que afecta amb virulència als castanyers anomenat xancre.
3 – Els robatoris de grans quantitats de castanya per a la comercialització aliena a la propietat, que desanimava als propietaris.
4 – L'arribada d'altres productes i el canvi d'hàbits alimentàris de la població que de mica en mica va fer desaparèixer la castanya de moltes llars.

Aquests factors van desancadenar en l'abandonament progressiu del cultiu dels castanyers al Montseny.


Avui en dia, les castanyedes que encara queden en peu reben també la competència directe en la captació de llum del sol i aigua de altres espècies de creixement més ràpid. Tot això fa que les castanyedes estiguin en un estat sanitàri molt precari.
Amb la fusta va succeir el mateix i les poques serradores que quedaven, van acabar tancant pels maateixos factors derivats de la industrialització i les malalties del castanyer.

Castanyer centenari i emblemàtic de Viladrau. El castanyer de les 9 branques, recuperat i tractat del xancre per Castanya de Viladrau,

 

LLIBRES I POEMES

La castanya i el castanyer també són els protagonistes de molts llibres i reculls de poemes.
Actualment existeixen una àmplia varietat de llibres, entre ells destaquen els que van dedicats a un públic infantil.

Uns bons exemples en són el conte de la Montserrat Balada – La Castanyada, el poema d'Ernest Torra i Durán – Jo tinc un castanyer, i els contes fets per Castanya de Viladrau.


 

 


CANÇONS

Durant la castanyada és tadició que mentre es couen les castanyes, les famílies s'agrupin al voltant del foc i cantin cançons.
El recull de cançons és molt extens, això és degut a l'antiguitat de la festa i a la diversitat dels territoris on es celebra.

Aqui teniu un recull de les cançons més cantades a les llars i a les escoles d'arreu:

 

Castanya de Viladrau


Castanya de Viladrau   © 2017   Avís legal   Crèdits
Contacte Express
Envia'ns la teva comanda

NOM*
TELÈFON*
EMAIL*
Nº PERSONES
DETALL*
Carretera de les afores, s/n
17406 Masvidal, Viladrau - Girona

info@castanyadeviladrau.cat

Tel. 938 848 395 / 608 13 11 99

Obert tots els dies de 8:00 a 14:00


Calidad